Catalunya

 

(Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu de la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d’Espanya. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l’oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l’est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans. Per diferenciar-la del territori històric, sovint es denomina comunitat autònoma de Catalunya. Amb un estimat de 7.546.522 d’habitants del 2013, és la segona comunitat autònoma més poblada d’Espanya, i agrupa el 51,55% de la població total de les comunitats on el català és llengua pròpia.

El territori del que actualment coneixem com Catalunya va ser una possessió de l’imperi Romà que va passar a mans dels gots i els alans el segle V. Els musulmans la van conquerir el 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany. Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un domini independent i es van confederar el 1137 amb la Corona d’Aragó, acabant la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154. La Corona d’Aragó es va unir a la Corona de Castella el 1476 i va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l’acabament de la Guerra de Successió Espanyola el 1714, uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d’Espanya.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l’Estatut d’autonomia. Tanmateix, la Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

En l’actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d’Espanya. La capital és Barcelona i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.

 

Dades bàsiques

 

 

Cultura

 

La cultura catalana ha desenvolupat, en el decurs dels segles, una identitat singular i universal. El tarannà innovador, la creativitat, la capacitat d’absorció de les diverses influències i els valors de convivència i tolerància han forjat una cultura que és, alhora, nacional i cosmopolita. Els corrents d’art i de pensament nous penetren tradicionalment amb força a Catalunya, gràcies a la situació geogràfica del país, oberta als països de la Mediterrània i d’Europa, i també gràcies a l’atracció i l’esperit capdavanter que genera Barcelona.

 

Les lletres catalanes exemplifiquen aquesta vocació nacional i universal. Ramon Llull, Ramon Muntaner i Joanot Martorell van fer aportacions valuoses a la consolidació de la llengua catalana i a la literatura medieval europea. Jacint Verdaguer, Víctor Català i Joan Maragall, en diferents gèneres, van contribuir decisivament a l’etapa de renaixement cultural del segle XIX. El segle XX va ser molt prolífic en talents que encara tenen una àmplia difusió internacional: des de Salvador Espriu i Josep Pla fins a Josep Carner, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Jesús Moncada, Pere Gimferrer, Baltasar Porcel, Quim Monzó, Miquel de Palol o Miquel Martí i Pol.

 

Catalunya ha estat des de sempre una cruïlla de cultures i influències. Abans de la consolidació del català i la resta de llengües llatines, al territori els cristians escrivien en llatí, els musulmans, en àrab i els jueus, en hebreu. L’actual bilingüisme queda reflectit en la quantitat de notables escriptors catalans en llengua castellana, com ara Eduardo Mendoza, Joan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Javier Cercas, Enrique Vila-Matas o Carlos Ruiz Zafón.

 

Igualment, Catalunya ha estat pionera en les arts escèniques. Àngel Guimerà (nascut a Santa Cruz de Tenerife) va aportar reconeixement internacional a la tradició teatral catalana. També destaquen altres autors com Josep Maria de Sagarra o Santiago Rusiñol. El Teatre Nacional de Catalunya, inaugurat l’any 1997, fa justícia a aquesta tradició de dramaturgs, actors i directors, i s’afegeix al conjunt de recintes culturals simbòlics i històrics com el Liceu, una de les seus operístiques més importants de tot Europa.

 

La pintura i l’arquitectura també formen part de la identitat catalana. El modernisme arquitectònic d’Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner és en l’actualitat un dels principals atractius turístics, com ho són també les obres d’arquitectes contemporanis com Josep Lluís Sert, José Antonio Coderch de Sentmenat, Richard Meiers, Jean Nouvel, Norman Foster, Ricard Miralles/Benedetta Tagliabue, Ricardo Bofill, Rafael Moneo, Santiago Calatrava… La incorporació dels corrents més avançats en arquitectura i disseny, de la mà de reconeguts arquitectes o de joves professionals, va fer de Barcelona el paradigma de la modernitat i la capital del disseny.

 

El retratista Ramon Casas i el modernista Isidre Nonell van ser precursors de la gran contribució catalana a les avantguardes pictòriques mundials, amb talents rellevants com els surrealistes Salvador Dalí i Joan Miró, l’informalista Antoni Tàpies o l’expressionista Joan Hernández Pijoan. Catalunya, terra d’acollida, va influenciar decisivament genis com Pablo Ruiz Picasso, que va passar una etapa de formació a Barcelona, ciutat que avui acull un dels museus més primordials de l’obra del pintor malagueny. El Picasso, juntament amb el de la Fundació Gala-Dalí a Figueres, es compta entre els museus més visitats de tot Catalunya. Barcelona té, a més, el museu més complet d’art romànic del món, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que conté nombrosos frescos, retaules i talles d’esglésies i ermites dels Pirineus.

 

El músic Pau Casals, el tenor Josep Carreras, la soprano Montserrat Caballé, la pianista Alícia de Larrocha, el científic Joan Oró, el metges Antoni Puigvert, Josep Trueta, Ignasi Barraquer, Valentí Fuster o Joan Massagué o genis d’altres àmbits com el pallasso Charlie Rivel han donat renom a la cultura catalana. La creativitat i la capacitat d’innovació segueixen sent prioritats en els artistes del moment, ja sigui en les coreografies de dansa contemporània de Cesc Gelabert, el teatre de la Fura dels Baus o els muntatges escènics de Calixto Bieito, d’origen burgalès.

 

Els corrents més moderns conviuen en harmonia amb les tradicions més arrelades, alguna de les quals, com la Patum de Berga, ha estat declarada patrimoni immaterial per la UNESCO. Les festes populars són un bon reflex de com els pobles de Catalunya han conservat el seu patrimoni cultural: mai no hi falten les sardanes i s’han perfeccionat fins a límits que semblaven inversemblants activitats com els castells, una tradició de les comarques de Tarragona que també ha arrelat en altres punts del territori.

 

Llengua

 

El 93,8% dels ciutadans de Catalunya entén el català, llengua oficial juntament amb el castellà i l’occità. A aquests quasi set milions de persones que l’entenen cal sumar-hi els naturals d’altres territoris on és d’ús habitual, en especial a la Comunitat Valenciana (on rep el nom de valencià), a les Illes Balears i a una part de l’Aragó, la Franja de Ponent. A Andorra és l’única llengua oficial i el seu ús també està estès al sud de França i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya. D’aquesta manera, es calcula que hi ha un total de nou milions de persones que la parlen i 11 milions que l’entenen. Això la situa per davant d’altres 14 llengües oficials de la Unió Europea i com la novena llengua amb més parlants.

 

El català és la llengua vehicular a l’escola i el seu ús s’està normalitzant als mitjans de comunicació, el món econòmic i les produccions culturals. Una enquesta de l’any 2007 de l’Institut d’Estadística de Catalunya assenyala que tres de cada quatre residents a Catalunya saben parlar i escriure el català. Pel que fa al castellà, pràcticament la totalitat dels ciutadans l’entenen (98,9%) i el parlen (96,4%).

 

El català es va formar entre els segles VIII i X com una evolució del llatí, igual que el castellà, el francès, l’italià i la resta de llengües romàniques. Cada any s’editen 10.000 títols en català, idioma que és el desè que més es tradueix del món i és ensenyat a 166 universitats.

 

 

Gastronomia

 

El culte als productes del mar i de la terra i la riquesa i l’originalitat del receptari tradicional han estat el terreny abonat sobre el qual la cuina catalana s’ha convertit, en els darrers anys, en una de les més admirades del planeta.

Creativitat, enginy i atreviment són termes que s’utilitzen sovint per descriure els xefs catalans d’avantguarda. Aquestes mateixes paraules serveixen per qualificar moltes de les combinacions d’ingredients que formen part de la cuina popular i que avui encara poden semblar revolucionàries, com ho és la tendència empordanesa d’agermanar els ingredients del mar i la muntanya.

Cuines tan diverses com la dels pagesos, la dels mariners o la dels senyors burgesos s’han anat barrejant a Catalunya, on no és estrany trobar plats arribats de fora que s’han anat popularitzant de forma natural.

El primer pas important cap a la modernització de la cuina catalana, codificada el segle passat per Ignasi Domènech, el va fer a principis dels anys seixanta el cuiner empordanès Josep Mercader, des del Motel Empordà de Figueres. Molt a prop, a la cala Montjoi (Roses), s’ha produït en els darrers anys la gran revolució que ha situat Catalunya al centre del món gastronòmic. Allà, Ferran Adrià, proclamat reiteradament millor cuiner del món, ha estat capaç de crear des d’El Bulli un nou llenguatge culinari que ha esdevingut universal.

L’interès que ha despertat la seva creativitat ha servit perquè crítics i gastrònoms fixin la mirada en l’oferta gastronòmica catalana, on l’atractiu de la cuina de xefs reconeguts per la prestigiosa guia Michelin, com Carme Ruscalleda, Santi Santamaria o Joan Roca, es complementa amb el de restaurants regentats per joves cuiners creatius arreu de Catalunya. Uns i altres han aconseguit situar-la com la comunitat autònoma amb més estrelles Michelin. La recuperació d’una cuina tradicional ben elaborada, que durant molt de temps ha estat l’assignatura pendent, s’està convertint també en un dels grans atractius que completa l’oferta de cuina creativa.

'

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari . Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, feu click a l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR